Resultats de la cerca

Net de Pere Turull i Sallent , fou advocat de professió i promotor de diversos organismes culturals Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions publicà obres com La Societat de les Nacions La moral internacionalista i Catalunya , 1917, i Civilitat i internacionalisme , 1920 i promotor de diversos organismes culturals El 1918 fundà la revista Messidor , que s’edità fins el 1921, i l’any 1919 publicà un recull d’articles d’aquesta revista en el llibre La Nueva Revolución Escriví dos reculls poètics Remembrances 1916, prologat per Alfons Maseras i on combina poemes en…

Vida i obra De família modesta i orfe de pare des de petit, seguí estudis al seminari de Tarragona a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Aquí, s’involucrà en la revolta estudiantil de la Nit de sant Daniel abril del 1865, i s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…