Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Morer
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà de vinyater Fortament arrelat a la terra, de la qual extreia els temes i la força poètica, s’expressà en un llenguatge directe de fort impacte popular Escriví poesia i contes, obra en gran part inèdita Publicà Defensa i pèrdua d’Altariba 1973, D’une terre la manière 1974, Ribesaltes fa temps 1976, Bestiari i bestieses 1979 i Coloms entorn 1982 Collaborador assidu de L’Indépendant de Perpinyà, la cantant Gisela Bellsolà li musicà vuit poemes al disc Salut amb poesia 1979
,
Ferran Soriano i Rivero
Ferran Soriano i Rivero
© Arxiu F. Soriano
Escultura
Literatura catalana
Escultor.
S’inicià de jove en el modelatge de l’acer, i aviat incorporà aquest material a l’expressió artística Es formà a París 1974 i a Roma 1975 en la tècnica de l’escultura, i amb el gravador Josep Badia en la tècnica del gravat Installat des de fa cinquanta anys a l’Hospitalet de Llobregat, té, des de fa més de trenta, estudi a Sant Boi de Llobregat La seva obra, de caràcter simbolista, es troba situada en espais públics de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat amb cinc obres escultòriques seves, entre les quals hi ha la cèlebre Vol de coloms , Sant Boi de Llobregat, Begues, Sant Pere de…
Natàlia o Colometa
Literatura catalana
Protagonista de La plaça del Diamant, novel·la de Mercè Rodoreda.
Titulada primer Colometa , la novella narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n,…
La plaça del Diamant
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda publicada a Barcelona el 1962.
Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…
,
Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,