Resultats de la cerca

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…

És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca ha jurado defender la limpieza de María Santísima 1696

És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Historia del reino de Mallorca de Vicenç Mut Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca ha jurado defender la limpieza de María Santísima 1696

Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié

Escolapi, exercí el professorat a Barcelona i en altres cases de la congregació Enviat a Cuba, publicà El Camagüey Viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas con descripciones del país 1890, obra per la qual fou nomenat fill adoptiu de l’illa De retorn a Catalunya, es retirà al collegi de Calella

Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà

Editor del periòdic liberal El Barcelonés , escriví, juntament amb Josep Matas, Guías de forasteros de Barcelona 1843 i Guía General de Barcelona 1849, en les quals donava una informació de la Barcelona del seu temps El seu fill Manuel Saurí i Marsal 1837-1924 és autor de diverses obres cinegètiques La caza de la perdiz con escopeta 1877, Grandes cacerías 1894, El cazador estratégico 1905 i Algo de caza mayor 1910

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

Cavaller, publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia València 1555 Toledo 1583, i una traducció castellana, en vers, de l’ Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo València 1555 Alcalá 1577 Toledo 1581, que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja Un sonet seu figura al final de Las obras así temporales como espirituales de Joan Ferrandis d’Herèdia 1562, escrit el 1543, en morir aquest poeta