Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de…

Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués que la seva…

Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós 1920, i,…

Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses…

Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona  1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural  Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit…

Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una…

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de Qüestions de Vida Cristiana  fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana amb obres com  Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica i escriví Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica…

Estudià la carrera de lleis a les universitats de València i Salamanca, però no exercí d’advocat sinó que es dedicà al periodisme Primer treballà a Madrid, en el diari La Época i l’agència Mencheta L’any 1894 començà les seves collaboracions a La Correspondencia de Valencia , El Correo de Valencia , El Clamor Setabense , Las Provincias i en l’ Almanaque d’aquest diari, on sovint exercí la crítica literària Des del 1901 la seva tasca de publicista es vinculà a la política La seva militància al Partido Liberal restauracionista l’aproximà a la figura de Segismundo Moret, i es convertí…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una…