Resultats de la cerca

Signà Beatriu Civera Participà en la recuperació de la narrativa dels anys cinquanta al País Valencià mitjançant la seva collaboració regular a la revista Sicània  amb narracions curtes Reflecteix la vida quotidiana i, de vegades, el costumisme de la seva terra Entre les seves novelles, cal destacar Entre el cel i la terra 1956, Un pobre home 1959, Una dona com una altra 1961 i la inèdita La crida indefugible premi Joan Senent 1969 A més, publicà els volums de narracions curtes Vides alienes 1975, premi Víctor Català, Una veu que clama en el desert 1985 i…

Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual…

Residí des de jove a Barcelona Collaborà com a contista a La Publicitat Publicà, en castellà, diverses novelles, com La santa pecadora 1930, i el llibre Los vikingos 1942, i, en català, novelles curtes, com Josep II , rei Traduí al castellà moltes obres de Dostojevskij i algunes d’Ignasi Iglésies

Pare de Ramon Gaya i Massot Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou un dels propulsors dels jocs florals Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular Gent del carrer , La mula jove , La banqueta , recollides en el volum Fruita de Lleida

Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i feu traduccions

Procedia del Centre Escolar Catalanista, i ingressà a la Lliga Regionalista Doctor en filosofia i lletres, collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , La Ilustració Catalana i Joventut Poeta de la Renaixença, bucòlic, publicà Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, Ratlles curtes 1892 i Montsenyenques Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d’on era fill Joan Serrallonga

Llicenciat en dret 1847, collaborà en la revista literària El Fénix i dirigí 1851-70 el Diario Mercantil de València Es traslladà a Madrid, on escriví a El Imparcial i la Ilustración Española y Americana Part de les seves novelles curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos 1870, i Teodor Llorente n'edità unes Obras literarias selectas 1884

Cofundador i director d’Angle editorial i responsable de l’empresa cultural Transversal, va ser cap de Cultura d’“El Pou de la Gallina” i del diari “Regió 7”, responsable del seu suplement a “Idees” i redactor de la revista “Faig” També és responsable del projecte museogràfic de Món Sant Benet Ha publicat En el llindar , un conjunt de tres novelles curtes

Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921

Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris 1921 , El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vostè la burra, amic, Encara queda sol en la torreta 1931, El malcarat 1931 i L’ambient 1932, entre altres S'exilià el 1939