Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Joaquim Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…
Pere Lloberas i Vidal
Literatura catalana
Escriptor.
Alcalde de la Bisbal 1931-34, hi dugué a terme obres importants És autor de La Bisbal en la història i el record 1959, Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença 1965, Un segle de vida bisbalenca 1969 i La Bisbal Anys enrera 1900-1939 1974 Morí a l’edat de noranta anys
Trinitat Aldrich i de Pagès
Literatura catalana
Poeta.
Començà escrivint en castellà Guanyà nombrosos premis en certàmens literaris i jocs florals, i, la major part de poesies que escriví, entre les quals A la nostra Verge i La pàtria 1903, es destaquen per la seva religiositat i patriotisme Feu diverses collaboracions a La Illustració Catalana La seva obra ha estat recollida a Antologia dels poetes bisbalencs de la Renaixença 1965 i a Trinidad Aldrich Su obra y su mundo 1968
Joan Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra El 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a “El Faro Bisbalense”, Calendari Català , “La Gramalla” i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment, sense èxit, als Jocs Florals…
Josep Vancells i Marquès
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i narrador.
Advocat, escriví de primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a “La Montaña de Montserrat” 1868 i a “El Faro Bisbalense” 1868 Fou membre…
Pere de Torroella
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un…
Artur Vinardell i Roig
Literatura catalana
Periodista, traductor i poeta.
El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a “El Faro Bisbalense”, “El Independiente” de Girona, del qual fou fundador i director, “Revista de Gerona” i “El Demócrata”, on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, una vegada nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf “El Corresponsal de París”, hi dirigí la revista “Catalunya-París” 1903-04, portaveu del Centre Català, i “París-Quichotte” 1905,…
Llucieta Canyà i Martí
Literatura catalana
Assagista, poeta i comediògrafa.
Vinculada a la Lli-ga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’…
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
Literatura catalana
Poeta, traductor i periodista.
Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari “La Llar” 1874, collaborador de La Renaixença , “Lo Gai Saber” i “Revista de Gerona”, i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906,…
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturga.
Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978, els dos darrers publicats pòstumament El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novella, als Jocs Florals de Barcelona, amb Encara no sé com sóc 1970, obra que reflecteix el drama…