Resultats de la cerca

Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat , des d’on ataca la ideologia liberal i els francesos, i es declara favorable als anglesos i a Carles IV

Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere

L’any 1976 publicà la biografia Joan Alsina Xile al cor , primer document que explicava l’assassinat del sacerdot català al Xile de Pinochet, i amb el qual guanyà el premi Aedos de biografia 1975 Posteriorment hi hagué una nova versió ampliada a Vida, comiat i mort de Joan Alsina 2001 Amb La recerca secreta de Josep M Mercader 1992 biografia la vida d’un jove català anònim davant la malaltia i posteriorment mort a causa de la sida Des de la dècada dels anys noranta ha emprès l’ampli projecte de realitzar la biografia de Miquel Martí i Pol, de la qual ha publicat dos volums Miquel Martí i Pol…

Membre de la comunitat de preveres de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera, en la qual ocupà diversos càrrecs Portà el Llibre Major de les Misses de la comunitat, en el qual afegí notes curioses de fets contemporanis o de records històrics i observacions tretes de documents antics  Promogué la representació dels misteris dins l’església parroquial durant la Setmana Santa i des del 1534 organitzà la representació de la  Passió de Cervera , el text de la qual havia confeccionat conjuntament amb Pere Ponç, i en la qual es reservà el paper d’Isaac Fou representada fins el 1545, que el…

Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La negativa de…

Fill de metge, havia de seguir la carrera del pare, però, contra la voluntat de la família, abandonà els estudis i debutà en el món literari amb només catorze anys escriví el monòleg dramàtic teatral en vers Repatriat , estrenat el 1899 En acabar l’any ja freqüentava Els Quatre Gats, on probablement feu amistat amb Picasso, que el retratà el 1900 aparegueren a Joventut i a  Catalunya Artística les seves primeres publicacions, i el 1901 dirigí, juntament amb E Alfonso, la revista Auba En aquesta primera etapa collaborà també a Pàtria Nova , de Reus, on el 1906 pronuncià a la seu local de la…

Desenvolupament enciclopèdic És el tercer poemari de l’autor i marca l’inici d’un nou vessant en la seva producció El mateix Garcés la considera una obra de transició El 1931, al pròleg del seu llibre Paradís declarà que significava «amb l’alliberament d’una fórmula, el començ d’un lirisme que em sembla més personal» Encara deutor de certs procediments de la tradició de la poesia popular emprats amb anterioritat, s’hi percep una major influència de la poètica postsimbolista i de les seves arrels en la tradició romàntica Així, el llibre mostra l’ús del tema del somni en la clau…

Narra la història de Salvador Donat, metge de poble, que viu una maduresa tranquilla i contemplativa als afores de València fins el dia en què el seu germà Josep, empresari poderós i sense gaires escrúpols, el crida al seu costat perquè, afectat per un càncer terminal, vol que l’acompanyi en les últimes setmanes de la seva vida El retrobament dels dos germans comporta el xoc entre dues maneres diametralment oposades d’entendre l’existència Salvador és un foraster a la seva pròpia ciutat, i si no fos que es declara ateu, seria, sens dubte, un cartoixà típic com els que atén a la cartoixa de…

Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…