Resultats de la cerca

Llicenciat en dret Publicà articles erudits sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria Les partides i els textos catalans didàctics sobre cavalleria Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc , que restà inèdit en marxar al front, i del qual foren publicats pòstumament els fragments Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” “Estudis Romànics” II, 1949-50 i La batalla a “ús e costum de França” en el “Tirant lo Blanch” “Estudis Romànics” III, 1951-52 És germà del periodista  Guifré Bosch

Installat a Villareal de petit, es llicencià en químiques a la Universitat de València 1981 Professor d'institut de física i química, ha editat manuals didàctics d'aquestes assignatures i de matemàtiques A la dècada dels anys noranta s'inicià en la literatura de ficció, i el 1998 publicà La catifa maleïda A partir d'aquesta obra combina la novella amb la narrativa curta Amor amarg premi Universitat de Lleida 2001, Carme i Maria  Roser d'Argent del premi Vila de Puigcerdà 2003,  Civils i incivils premi Sant Carles Borromeu d'Andorra 2004, Els retrobats i els perduts premi Ciutat…

Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla  de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot  de Granollers També collaborà a  En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut ,  Diari de Granollers , I nquietud , L’Esquellot ,…

Vida i obra D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor  prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques La Risa , 1843-44 El Dómine Lucas , 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de…

Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota…

Vida i obra És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i collabora en diversos mitjans de comunicació, com Diari de Balears , Lletra de Canvi , El Mirall i Lluc La seva obra literària, lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic En poesia ha publicat El brell dels jorns 1986, premi Ausiàs Marc de Gandia 1985, Racó de n’Aulet 1986, premi Ciutat de Palma 1985, A l’alba lila dels alocs 1988, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, Getsemaní 1989, Els colors i el zodíac…

Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…

Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…