Resultats de la cerca

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres…

Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català  1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873,  Diners o la vida 1873,  La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas…

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly…

Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la Renaixença a Manlleu…

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

Germà del polític i empresari  Àngel Serra i Casals Puig-reig, Berguedà, 1903 - Terrassa, Vallès Occidental, 1982, és autor entre d’altres del poema  Llampec-visió

De família humil, hagué de treballar des dels dotze anys i, a través de nombroses lectures, aconseguí una formació totalment autodidàctica La seva activitat periodística, cívica i política es localitzà sobretot a la seva ciutat natal El 1879 ingressà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i s’hi involucrà a fons, iniciant-se en l’activitat periodística, com a escriptor i com a dibuixant als setmanaris manuscrits La Antorcha 1880 i La Colmena de Igualada 1880-82, òrgans de la institució, i posteriorment en El Porvenir de Igualada 1882-83, El Ateneo 1885-98 i 1904-11 i L’Ateneu 1911-34, entre…

Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina L’any 1887 fou un dels fundadors del diari La Almudaina  i s’encarregà de la seva secció literària Cap al 1890, però, abandonà el món literari per dedicar-se als negocis familiars Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment de Turisme de Mallorca 1905 aconseguí la installació del cable telegràfic Barcelona-Palma 1907 i impulsà la campanya per a aconseguir de modificar la llei…