Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Maria Emília Furnó i Monsech
Literatura catalana
Poeta.
Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica
Ramon Pla i Coral
Periodisme
Literatura catalana
Política
Periodista, poeta i assagista polític.
A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión
,
Maria Gràcia Bassa

Maria Gràcia Bassa
© Autor desconegut. Arxiu Municipal de Palafrugell-Fons Família Bassa Rocas
Literatura catalana
Poetessa, periodista, traductora i folklorista, coneguda generalment per la signatura Gràcia B. de Llorens.
Vida i obra Filla de Joan Bassa i Bosch 1838-1906, comerciant que havia fet fortuna a l’Havana, i d’Irene Rocas i Romaguera 1861-1947, folklorista i lexicògrafa, gaudí d’una educació privilegiada per a la seva època El 1902 s’inicià en la creació literària, i el 1903 publicà els seus primers poemes en els setmanaris empordanesos Catalunya artística i La Crónica , de Palafrugell Participà en diverses ocasions als Jocs Florals de Girona i fou guardonada amb el premi Prudenci Bertrana 1903 i el premi de la Diputació Provincial 1909 Aquests èxits primerencs li permeteren entrar en contacte amb…
,
Flors del Calvari. Llibre de consols
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1896.
Desenvolupament enciclopèdic Recull de poemes inspirats pel dolor i la ràbia que li va causar la privació de les llicències sacerdotals l’estiu del 1895 i composts en cerca de consol, com diu el subtítol, i d’identificació mística amb el Jesús sofrent del Calvari Consta de tres parts, “Crucíferes”, “Esplais” i “Flors de Mira-Cruz”, i conté composicions anteriors al 1895, com “Vora la mar”, de gran significació en la poètica verdagueriana, i com moltes de les cent quaranta-cinc «senzilles corrandes» o «adagis espirituals» de la tercera part La majoria, però, de les composicions i…
Poesies completes de Marian Aguiló
Literatura catalana
Títol amb què el 1925 Francesc Matheu publicà una part representativa de l’obra poètica de Marià Aguiló, molta de la qual dispersa.
Desenvolupament enciclopèdic El primer volum inclou “Esplais de jovenesa” que reprodueixen en gran part uns anteriors “Records de jovenesa”, 1900, publicats a cura del fill de Marià, Àngel Aguiló, bàsicament de poemes amorosos escrits als anys quaranta, i “Llibret d’aniversaris”, recull de composicions escrites del 1844 al 1885 en memòria de la mare del poeta, morta en plena joventut, i d’un valor molt desigual El segon, segurament el més interessant, inclou dues obres el “Llibre de la mort” obra apareguda ja el 1898, a cura d’Àngel Aguiló, en un volum que incloïa també l’…
Carles d’Aragó

Carles d'Aragó, Cartas a los reyes de Aragón, F. de Bolea (1480)
Història
Literatura catalana
Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.
Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…
,
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,