Resultats de la cerca

Doctor en filologia germànica i professor d’estètica i teoria de les arts a la UPF En el camp de l’estètica ha publicat una reflexió sobre l’art contemporani i la crisi dels valors estètics a partir de l’obra del cineasta alemany HJ Syberberg a l’assaig Después de la decapitación del arte 1996 També és autor de La lupa de Beckett 2004 i ha escrit sobre W Benjamin i M Heidegger Com a poeta ha publicat Nou homenatges i altres problemes 2000 i La porta del darrera 2005 La seva primera novella, Una vida al carrer 2004, que guanyà el segon premi Lateral de narrativa, mostra les reflexions i el…

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…

Vinculat a la generació literària valenciana dels anys trenta i hereu del modernisme, recollí la seva obra lírica en el volum El crit de la lluerna 1955, que demostra el compromís de renovació estètica i temàtica amb el procés de renovació del poble valencià

Publicà la seva obra lírica en les revistes “La Veu de la Plana” i “Arte y Letras” entre el 1915 i el 1916 Els poemes, d’ideologia patriòtica, cerquen la renovació estètica del modernisme També escriví narracions fulletonesques i pseudocostumistes que segueixen les tendències estètiques de les revistes valencianes

Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde  i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de…

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Publicà la seva obra, d’estètica noucentista i carneriana, en algunes revistes com “Ofrena”, i més tard la recollí en els volums Esteles de llum 1920 i El meu hort ha florit 1927 També traduí les Elegies de Tibul 1925 per a la Fundació Bernat Metge, en collaboració amb Joan Mínguez, i als anys trenta obres de Heinrich Hauser per a la “Biblioteca A Tot Vent” de Proa

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791

Cada quadern —de 32 planes i modesta presentació— era dedicat a un autor, del qual es publicava el retrat, la biografia —redactada a vegades pel mateix autor— i una antologia de l’obra En foren publicades 364 —enquadernables en 21 volums—, que aparegueren setmanalment, des del maig del 1913 al maig del 1921 La collecció —en la qual no volgueren entrar alguns dels discrepants ortogràfics de Matheu— optà per donar un panorama literari complet, en detriment d’una selecció estètica exigent