Resultats de la cerca

Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i collaborà a Feminal i a Mercurio de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador— publicà la  Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans —, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions  El Rossinyol de Reus 1908,  Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès

Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575  Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de…

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les…

Vicari de Villafranca de Ebro, com ell mateix fa constar al final de l’única peça coneguda, Entremès de la fantasma , datada a es Mercadal, Menorca, el 1840 L’estada a l’illa fou el resultat del confinament dictat per l’Audiència de Saragossa el 1835, a causa del rebuig del govern liberal, i acomplert el 1840, en què el governador de Menorca li expedí passaport La peça teatral, de poca volada literària i lingüística, planteja, en el marc d’una torrentada de l’any 1833, la rehabilitació de dos marits borratxos, malfeiners i desconsiderats amb les respectives esposes gràcies a l’…

Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia Antología…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les…

A onze anys quedà cec Era illetrat i componia oralment els seus poemes i les peces teatrals, pels quals adquirí fama, que el portà a participar en el concurs poètic convocat amb motiu de l’estada d’Isabel II a Mallorca, el 1860, i a relacionar-se amb autors cultes com ara Tomàs Forteza, Bartomeu Ferrà, Tomàs Aguiló i Bartomeu Pasqual A les Miscellànies del darrer hi ha una bona part de les peces teatrals de Palet, generalment ben construïdes i de gran eficàcia còmica, a partir de situacions i personatges tòpics, la misogínia i el recurs a escenes grotesques Entremès de perquè…

Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista  Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l’etapa d’avantguerra, feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili…