Resultats de la cerca

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre…

Fundà el periòdic literari El Estudiantón 1843 i collaborà amb versos i articles de costums a El Laurel Literario , La Estrella , El Propagador Balear i sobretot El Palmesano Fou regidor de Palma 1856, 1857

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

Doctor en lleis En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques Publicà les narracions La hija del mar 1858 i Azucena 1858, les peces dramàtiques Aquí fue Troya 1858 i El Mesías prometido 1858, les novelles La estrella de Villalar 1861 i El castigo del cielo 1871 i els assaigs Historia de la insurrección y guerra de Cuba 1870 i Insurrección federal en 1873 1873

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997

Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista…

Vida i obra Es llicencià en dret civil a València 1760 Installat a Madrid, fou escrivent 1766 i bibliotecari 1777 a la Biblioteca Real i ocupà importants càrrecs oficials d’estat El 1775 ingressàa l’Academia de la Historia Influït per Manuel Martí, Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar, i per la metodologia del criticisme històric, es dedicà a l’edició crítica de textos d’accés difícil i de gran valor literari, bàsicament en el camp de l’humanisme llatí, de les lletres castellanes i de la història Entre d’altres, publicà De Aphrodisio expugnato , de Joan Cristòfol…

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna…