Resultats de la cerca

El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture orang-outan…

Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco 1619— presenten dos vessants temàtics l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto En prosa escriví unes Anotaciones a…

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista barcelonina Entregas de Poesía Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza 1945, Los ángeles diarios 1947, Anteo e Isolda 1951, etc Exercí de crític d’art a La Vanguardia , i publicà una antologia de poesia catalana 1947

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Va ser un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía” i exercí de crític d’art a La Vanguardia Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà diversos llibres en castellà durant els anys quaranta i cinquanta També hi traduí alguns textos representatius de la literatura catalana, com Memorias 1957 de Josep Maria de Sagarra i, amb Diego Navarro, una Antologia poética 1946 de Joan Maragall

Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i collaborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo Publicà Francia y Prusia Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino 1872 A València estrenà 1873 les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novelles històriques Mariola i Memorias de un convento 1878 Amb el títol d' Historia general del reino de Valencia 1878-80 publicà, anotà i continuà les Décadas 1610-11 de Gaspar Escolano Fou autor de Tradiciones españolas Valencia y su provincia…

Dama de la cort de Germana de Foix Molt estimada i elogiada pel duc d’Alba, Fernando de Toledo Mantingué correspondència literària, en llatí, amb humanistes com Lucio Marineo Siculo Li és atribuïda l’obra De saracenorum apud Hispaniam damnis

Fou funcionari de l’Administració del Reial Estat de l’Albufera de València Traduí del francès la novella Las Batuecas 1820 i escriví uns Sueños poéticos de 37 quintetes, Poesías para la Real Maestranza de esta ciudad a la venida de los Reyes nuestros Señores en 1827 i altres poemes, publicats al Diario de Valencia , entre els quals En los dies del nostre rey Fernando 1830, dedicat a Ferran VII en la seva onomàstica, i que passa per ser un dels primers poemes de sensibilitat romàntica escrits en català a València

De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en edició de textos contemporanis, cosa que l’ha dut a coordinar l’edició crítica de l’obra completa de Salvador Espriu —del qual ha editat diversos llibres— i a coordinar el volum L’edició de textos història i mètode 2002 També s’ha dedicat a les relacions literàries entre Catalunya i Portugal, amb llibres com El naixement de l’iberisme catalanista 1997 i traduccions de Fernando Pessoa, José Saramago, Herberto Helder o Mário de Sá Carneiro Així mateix s’ha interessat per la narrativa…

Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el…