Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a…

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge, feu que aquest entrés a la Cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342 El 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari reial 1351-60 com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 El 1365 succeí Mateu Adrià com a protonotari de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat administrativa, redactats per ell o per ordre seva Entre el 1367 i el 1374 elaborà la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de…

El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició Sebastià Garcés…

Funcionari públic, escriví una gran quantitat d’obres teatrals en castellà, sol El tundidor de Mallorca , 1843 Juana Grey , 1848 o en collaboració La Beltraneja , 1871 La Fornarina , 1876, etc També traduí nombroses obres del francès

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada El 1533 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i parenta Beatriu Santmartí i de Verí, que recorden les de Jorge Manrique Durant molt de temps fou considerat l’autor d’una Nova art de trobar inèdita fins el 1906, atribució que el 1991 el filòleg Albert Rossich mostrà amb arguments convincents ser incorrecta Des d’…

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Funcionari judicial a Montblanc, és autor dels reculls de narracions Espurnes 2002 i A soca d’orella 2003 Coordinà l’estudi etnològic Monroyo El hábitat disperso las masías i tingué cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig El patrimoni immaterial La literatura oral 2007

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista barcelonina Entregas de Poesía Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza 1945, Los ángeles diarios 1947, Anteo e Isolda 1951, etc Exercí de crític d’art a La Vanguardia , i publicà una antologia de poesia catalana 1947

Fou funcionari de l’administració local, a Madrid 1868-73 i altres municipis, i publicà nombroses obres de dret administratiu Bé que escriví algunes obres en català, destacà per les comèdies El ángel de una familia 1876 i Celos y quid pro quos , la llegenda versificada Teresa Guix, o sea Consecuencias de un adulterio 1847, que va refondre i va ampliar el 1856, i la novella Los azares de la vida , totes en castellà