Resultats de la cerca

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

Jesuïta 1759, després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia Amb JB ↑ Colomers i M ↑ Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà la tragèdia Tarquinio il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta, Marcella 1786, Gonzalo della Riviera 1789 i La zingara 1791, a més d’una defensa de la religió contra la filosofia illustrada, Elogio funebre di un illustre filosofo 1778

Vida i obra És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llen-guatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella Bibliografia Pagès, A 1936 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició en català A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Vegeu bibliografia

Fou notari de València El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina celebrat a València Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins el 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament i en català, el 1938 i el 1974

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

El 1486 era notari fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509 Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València

El 1883 obtingué un tercer accèssit en el premi ofert a un sonet que honorés el rei Jaume I, en els Jocs Florals de Lo Rat Penat La seves composicions poètiques, en castellà “Gratitud”, “A la Virgen María”, i en català “Harmonies”, “Cant d’Amor”, “L’estiuet de sant Martí, entre d’altres, foren publicades en diverses revistes literàries i recollides pòstumament a Poesías 1894, que inclou “A l’inspirat autor de l’«Atlàntida» Mossèn Jacinto Verdaguer”

Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep ↑ Robrenyo , que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del melodrama La aldea…

Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992