Resultats de la cerca

Entre el 1965 i el 1979, l’editorial publicà llibres de temàtica general i també l’esmentada revista, a més de gestionar-ne la impremta El 1979 Andreu Ferrer, fill de Miquel i net d’Andreu, n’esdevingué l’editor Des d’aleshores impulsà una nova orientació editorial, i es dedicà en exclusiva als llibres de text D’ençà del 1985 també és propietari de la Impremta Politècnica A partir del 1999 obrí una nova línia editorial la collecció “Els Ullals”, d’assaig i historiografia A partir del 2001 inaugurà la collecció de narrativa, d’àmbit de tots els territoris de parla…

Als catorze anys començà a treballar a la impremta Torra Manresa, i posteriorment ho feu a Barcelona, a la revista illustrada La Hormiga de Oro  L’any 1904, s’establí de nou a Berga i fundà la impremta i la casa de fotografia Huch Com a fotògraf 1905-55 és considerat un dels pioners en algunes tècniques fotogràfiques perquè va ser un dels primers a emprar la fotografia elèctrica Es dedicà a la fotografia paisatgística, el reportatge i el retrat, i en destaquen les imatges fetes amb una càmera de fusta entre el 1910 i el 1930 També escriví poemes, un dels quals es…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica  i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar…

Sota el nom de Serral , es feu popular amb les seves gloses, sovint en forma de codolada, algunes de les quals divulgades a través de la impremta, de temes de la vida quotidiana, paràfrasis evangèliques com El fill pròdig i sàtires polítiques, com les dedicades a blasmar el caciquisme electoral

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Fou advocat 1904 i professor mercantil És autor de les traduccions d’himnes eclesiàstics Himnari litúrgic 1915, que es publicà amb un pròleg de Josep Torras i Bages Destaca la seva producció poètica, que el 1934 recollí en el volum titulat Ocasionals , on aplega l’obra escrita entre el 1895 i el 1925, fins llavors inèdita També escriví assaigs de temàtica molt diversa, com ara Sant Ramon de Penyafort i l’orde de la Mercè 1918 i Ensaig de vocabulari d’impremta  i Manual de transporte ferroviario , entre d’altres

Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…