Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Pere Orlandis i Despuig
Literatura catalana
Poeta.
Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898
Josep Calafat i Mesquida
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de capellà Fou un dels collaboradors mallorquins d’Antoni M Alcover en el Diccionari català-valencià-balear La seva poesia és preferentment de temàtica religiosa i es basa en la plasmació d’un lirisme paisatgístic sorgit de la contemplació mística dels espais naturals i camperols del món mallorquí L’estil recorda el de Miquel Costa i Llobera, que l’influí notablement Les seves Poesies , escrites entre el 1907 i el 1915, foren publicades pòstumament el 1964, a cura de Miquel Dolç
Pere Orlandis i Despuig
Literatura catalana
Poeta.
De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament Escriví només onze poemes breus, d’una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies 1898 i reeditats el 1934 El seu germà Ramon Orlandis i Despuig Palma, Mallorca 1873 - Sant Cugat del Vallès 1958 fou jesuïta i fundador el 1925 de l’associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista Cristiandad , de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista
Ponç de Menaguerra
Literatura catalana
Escriptor.
Cavaller El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, Lo cavaller València, 1493, 1532, un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi de Barcelona Acurat en l’expressió, dins l’estil de valenciana prosa, dóna un relleu especial a la vistositat i a la bellesa de l’exercici de…
Ponç de Menaguerra
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cavaller El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, Lo cavaller València, 1493, 1532, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi de Barcelona Acurat en l’expressió, dins l’estil de valenciana prosa, dona un relleu especial a la vistositat i a la bellesa de l’…
Ignasi Armengou i Torra
Literatura catalana
Editor, assagista i crític literari.
Fou un dels principals activistes culturals de la Manresa de les dècades del 1910 i el 1920 Hi fundà la revista “Cenacle” 1915-17, on signava J de Riudor o Marc Auleda , i el setmanari “Jovent” Collaborà a “Ciutat” 1926-28 i dirigí el diari “El Pla de Bages” També collaborà al setmanari barceloní “Mirador”, a “Justícia Social” amb el pseudònim Màrius Vidal , i a “La Publicidad”, on promogué una secció en català Fundà les Edicions Diana 1925-27, on publicà el primer llibre de Josep Pla, Coses vistes 1925 El 1926 escriví un assaig sobre Joyce, autor que influí en algunes obres de…
Pere Marsili
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Dominicà És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or La versió és lliure, no escrita en primera persona, com ho és l’original, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges de l’original i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat Anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el fet de…
Tomàs Agustí Sales i Alcalà
Historiografia
Literatura catalana
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de València 1738-…
,
Joan Eiximeno
Literatura catalana
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia …
cant de la Sibil·la
Literatura catalana
Interpretació musical, durant la nit de Nadal, d’uns versos sobre els senyals del judici final i de l’adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea.
És esmentat ja en un acròstic grec, recordat per Eusebi de Cesarea en la seva Oratio Constantini , que fou traduït al llatí per Aureli Agustí, que l’inclogué a la Ciutat de Déu La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos s V-VI, i fins als s IX i X no aparegué la música que hom interpretava en els oficis de la nit de Nadal El cant llatí fou traduït a les llengües romàniques a partir del s XIII, i el primer testimoniatge català és també d’aquest segle Ultra el simple cant, consta que la cerimònia constituïa una autèntica escena dramàtica on la Sibilla era encarnada per un petit…