Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
Marià Ferrandis i Agulló
Literatura catalana
Periodista, comediògraf, narrador i poeta.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als…
Frederic Pujulà i Vallès
Literatura catalana
Esperantista i escriptor.
Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc , i fou redactor de Joventut Estudià esperanto i n'esdevingué un infatigable propagador des de Joventut , amb articles a La Veu de Catalunya amb el pseudònim Tamen i amb la publicació d’un gran nombre d’obres didàctiques, com Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto 1906 i altres gramàtiques, vocabularis, etc També escriví llibres de contes en esperanto, com La plugisto , i fou collaborador de…
Francesc Muns i Castellet
Literatura catalana
Poeta.
Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a “Lectura Popular” 1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle…
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’…
,
Francesc Gay i Coll
Literatura catalana
Autor de teatre.
Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc
Pere Riera i Riquer
Literatura catalana
Poeta.
Collaborà a Joventut i, amic de Jeroni Zanné i de Pin i Soler, collaborà amb aquest a Sonets d’uns i altres 1904 Publicà també Poesies 1927 i Amor foll, amatent, dolç 1934, i una sèrie de sonets seus foren recollits a Lectura Popular
Emmanuel Alfonso
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Es llicencià en dret Publicà poesies i proses poètiques a “Joventut”, “Pèl & Ploma” i El Poble Català sota els pseudònims Marcel Mata i Carles Arro i Arro Els seus textos de caràcter decadentista mostren l’admiració pels poetes italians Gabriele D’Annunzio i Giosuè Carducci Fou director de la revista “Auba” 1901-02
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Madrid a l’escola d’enginyers agrònoms Collaborà a Joventut , El Poble Català , i amb Miquel Utrillo fundà La Cantonada Publicà els reculls poètics De l’hort i de la costa 1913 Poemes del temps 1918, Vendimiari 1921 i Robins de magrana 1930, força d’acord amb els cànons noucentistes
mossèn Verdú
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Jaume Novellas i de Molins
Literatura catalana
Escriptor.
Procedia del Centre Escolar Catalanista, i ingressà a la Lliga Regionalista Doctor en filosofia i lletres, collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , La Ilustració Catalana i Joventut Poeta de la Renaixença, bucòlic, publicà Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, Ratlles curtes 1892 i Montsenyenques Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d’on era fill Joan Serrallonga
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina