Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració…

Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí, i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità…

Collaborà en La Campana de Gràcia' , La Humanitat i Justícia Social , i dirigí Ilustración Ibérica 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 el 1946

Collaborà en “La Campana de Gràcia“, “La Humanitat” i “Justícia Social”, i dirigí “Ilustración Ibérica” 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 al 1946

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt

Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim, l…

Batxiller en filosofia i doctor en cànons, és autor de Catalana justicia contra las castellanas armas , allegat crític a la política anticatalana d’Olivares i Villanueva en les circumstàncies de laguerra dels Segadors Hi defensa la participació activa del clergat contra les tropes castellanes Fou publicada el 1641 i traduïda al català el 1897 També publicà l’opuscle De Cristo agraviado, evangélicos desagravios , el 1638

A l’edat de divuit anys abandonà el seminari de Vic i cursà filologia catalana a la Universitat de Barcelona Exercí la docència durant quinze anys a Manresa Posteriorment desenvolupà l’activitat laboral al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de justícia juvenil Especialista en literatura infantil i juvenil, fou assessor editorial de La Galera des del 1993 i, des del 2012, escriví el blog sobre literatura infantil i juvenil  Mascaró de proa , pel qual obtingué el premi Aurora Díaz-Plaja de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana…

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara sValencia Ilustrada” 1877, “El Bou Solt” 1877 i “Carracuca” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral