Resultats de la cerca

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los…

Llicenciat en filologia catalana És autor de les novelles Allunyeu-vos dels professors 1994, Odi 1995 i Qui s’apunta a matar lameva mare 1997, i ha traduït al català diverses obres en llengua anglesa És guionista de sèries i pellícules de televisió i crític literari

Pel seu caire popular fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona Entre d’altres, publicà Sonatines 1916, Poemes del carrer de Petritxol i de la plaça del Pi 1953 i De lameva Ciutat Comtal poemes retrospectius 1960 És autor també d’una biografia de Verdaguer Vida, anècdotes i obra de Jacint Verdaguer estudi del llibre “Al Cel” 1958

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta,…

Ha traduït del francès, l’italià, el txec i l’alemany Entre els autors que més ha traduït destaquen l’albanès Ismaïl Kadaré, amb Tres cants fúnebres per Kosovo 1999, i els txecs Karel Capek — La guerra de les salamandres 1998— o Bohumil Hrabal — Llengendes i romanços de Cec 2000, en collaboració Amb la traducció de les memòries de JW Goethe, De lameva vida Poesia i veritat , va guanyar el premi de traducció Jaume Vidal i Alcover 2003

Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, Lameva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen

Conegut com a Ventura Porta i Rosés Collaborador de Ràdio Barcelona, i des del 1981 d’Ona Cultural, en la producció de programes per a les emissions catalanes Es dedicà especialment al teatre amb les obres L’àmfora 1960, Quan no sigui amb tu 1964, Viatge de nuvis 1969, Un pagès de Barcelona 1970, Funció al Liceu 1971, No totes les flors són de plàstic 1978, Dies clars vora l’estany 1980, Criatura meva 1984 i El rastre de la guineu 1986, entre d’altres

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de lameva biblioteca 1961, El meu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera…