Resultats de la cerca

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra…

Desenvolupament enciclopèdic Es conserva fragmentària 849 versos de l’inici en un únic testimoni manuscrit ms 308 BC, sense nom d’autor i sense títol Es basa en esquemes de la comèdia clàssica, essencialment en el del conflicte entre l’amo i el criat, tot i que només conservem el plantejament de l’acció, la qual s’esdevé en una finca rural La comicitat sorgeix de la contradicció entre els propòsits dels personatges principals i les seves realitzacions concretes l’amo Cas, conservador, primerament enèrgic, però finalment poruc i el criat principal Cornei, aventurer en un principi, però submís…

Collaborador de diverses revistes rosselloneses, reuní la seva obra en el recull Flors d’hivern 1934 La seva poesia, d’un llenguatge molt pur, centrada en la família, la llar i el record, ha estat redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa

Representa una visió profètica, realista i integradora alhora de la metròpolis símbol de la comunitat nacional, que creix com un organisme vivent Hi ha el contrapunt entre l’ideal i la realitat quotidiana, sovint descoratjadora És escrita amb un gran vigor de llenguatge i una poderosa retòrica

És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums Bibliografia Ors, J 1977-1978 “ El Libre dels mariners , text i caracterització literària” BRABLB, 37

Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, dins d’un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis

Ingressà al monestir de Vallbona, hi professà ~ 1648 i hi exercí diversos càrrecs de responsabilitat fins a arribar a abadessa 1701 Escriví en català un Directori espiritual , inèdit, del qual només es conserva el segon volum Escrit en un llenguatge planer i afectiu, s’inscriu en la línia de l’ascètica i la mística cistercenques

El 1885 i el 1886 obtingué diversos premis als certàmens poètics de la Joventut Catòlica de Sabadell i als jocs florals de Barcelona Publicà La nit de Nadal 1886, collecció de poemes que musicà Joan Lamote de Grignon, i Poesies 1888, recull pòstum prologat per Marià Aguiló La seva poesia, de llenguatge ric d’imatges i, sovint, una mica emfàtica, és influïda per la mística de Verdaguer i per la poesia popular

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris 1921 , El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vostè la burra, amic, Encara queda sol en la torreta 1931, El malcarat 1931 i L’ambient 1932, entre altres S'exilià el 1939