Resultats de la cerca

Vida i obra Visqué en temps d’Alfons el Magnànim Possible traductor de les Antiquitats judaiques de Flavi Josep, editades a Barcelona el 1482, i que van precedides per una introducció històrica basada en sant Jeroni Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra poètica de…

Mercedari, fou predicador i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1757 Publicà a Barcelona diversos sermons en castellà a mitjan s XVIII, una Breve noticia de la fábrica y construcción del nuevo barrio de la Barceloneta Barcelona 1755 i una Relación de las fiestas que a nuestra Señora la Virgen María de la Sierra dedicó la villa de Montblanc Barcelona 1764 Escriví també poesia Villancicos trilingües al nacimiento del Hijo de Dios y fiesta de los santos Reyes i Glorias a nuestra Madre de la Merced

Vida i obra Membre de l’estament ciutadà, compongué un dietari breu amb notícies sobre la ciutat de València i el País Valencià entre el 1573 i el 1588, ordenades cronològicament i de temàtica diversa festes nobles, fets luctuosos, processons, entre d’altres, amb un marcat detallisme Possiblement parent de Jeroni ↑ Sòria , continuà l’índex alfabètic del seu dietari i hi afegí notícies noves del 1568 al 1605 Bibliografia Martí Mestre, J 1995 Vegeu bibliografia

Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once  i  Xut,  on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta  Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…

Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York  i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de Barcelona,…

Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…

Vida i obra Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa Són fills seus els poetes Marc Antoni i Josep Ortí i Moles És autor, amb Jacint Alfons Maluenda, de la Comedia famosa la Virgen de los…

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…

L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la presència d’una protagonista jove…