Forma part dels premis Octubre de València
Relació d’obres i autors guardonats
| 1973 | Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc", d’Amadeu Fabregat |
| 1974 | Els cucs de seda, de Joan Francesc Mira |
| 1975 | Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas |
| 1976 | Ramona Rosbif, d’Isa Tròlec (J.B. Mengual i Llull) |
| 1977 | Rondalla del retorn, de Josep Piera |
| 1978 | desert |
| 1979 | Crim de Germania, de Josep Lozano |
| 1980 | Honorable Mister R, d’Ignasi Riera |
| 1981 | Àmbit perdurable, de Rafael Ventura i Melià |
| 1982 | Ducat d’ombres, de Joan M. Monjo |
| 1983 | Calidoscòpic, de Celm Claver |
| 1984 | Mamil·la, encara, de Jaume Santandreu |
| 1985 | L’ocell, de Ricard Creus |
| 1986 | desert |
| 1987 | Vol nocturn, de Gemma Lienas |
| 1988 | Desfici, d’Isabel Olesti |
| 1989 | L’hora dels eclipsis, de Maria de la Pau Janer |
| 1990 | Perfum romanial, d’Antoni-Lluc Ferrer |
| 1991 | Un silenci sec, de Ponç Puigdevall |
| 1992 | L’última primavera, d’Antoni Dalmases |
| 1993 | L’últim muetzí, de Rafael Escobar |
| 1994 | Tres d’amor, de Víctor Batallé |
| 1995 | Camí de Palau, de Miquel Mas |
| 1996 | Espècies perdudes, de Vicent Josep Escartí |
| 1997 | Les confidències del comte de Buffon, de Martí Domínguez |
| 1998 | Els tatuatges, de Josep Pujol |
| 1999 | Ella ve quan vol, de Matthew Tree |
| 2000 | desert |
| 2001 | L’home que ensumava dones, d’Isabel-Clara Simó |
| 2002 | Crònica de la devastació, de Vicent Usó |
| 2003 | Quina lenta agonia la dels ametllers perduts, d’Antoni Cucarella |
| 2004 | L’Altíssim, de Jordi Joan |
| 2005 | Pólvora de rei, de Joan Olivares |
| 2006 | La geografia de les veus, de David Nel·lo |
| 2007 | L’aprenentatge de la soletat, de David Vilaseca |
| 2008 | Els neons de Sodoma, de Xavier Aliaga |
| 2009 | Andròmines, de Rafael Gomar |
| 2010 | Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart |
| 2011 | Dependent ben plantat per a hereu sobiranista, de Daniel O’Hara |
| 2012 | La passió italiana, de Josep-Lluís Carod Rovira i Hi ha morts que pesen cent anys, de Tomàs Llopis, ex aequo |
| 2013 | desert |
| 2014 | Trencatenebres, de Juli Alandes |
| 2015 | L’assassí que llegia Vidal Vidal, de Miquel Àngel Estradé |
| 2016 | La vida és dura, de Josep Franco |
| 2017 | Les llàgrimes d’Orfeu, de Vicent Pallarès |
| 2018 | El fons de les formes, de Salvador Company |
| 2019 | Les espines del peix, de Josep Colomer |
| 2020 | No sé què mor, de Ramon Ramon |
| 2021 | desert |
| 2022 | Només se salvaran els llamps, d’Antoni Mas Busquets |
| 2023 | En trànsit, de Ferran Garcia-Oliver, i Tornaràs a mirar-me, de Joan Duran i Ferrer, ex aequo |