Resultats de la cerca

Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses entitats universitàries…

Vida i obra Juntament amb altres poetes catalans, com ara Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Ycart i Guillem de Masdovelles, participà en les justes de Tolosa del 1386 amb una «Tençò feta entre Jachme Rovira e Bernat de Mallorques», Senyer Bernatz, dues puncelhas say Es tracta d’un debat on es planteja un problema amorós concret un donzell estima una donzella que no li fa cas, mentre que una altra, de mèrits iguals, l’estima cordialment i a ell li és indiferent Els poetes han d’intentar argumentar de quina de les dues dames el donzell ha de ser servidor Jaume Rovira defensa la…

Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i,…

És una de les seves obres més representatives i més ben acollides Com en altres drames de l’autor, hi ha interès a estigmatitzar el fals orgull i l’arribisme social, als quals oposa les virtuts populars encarnades per la protagonista La història mostra com una noia és salvada d’un casament que no desitja gràcies a la intervenció de la dida, que exerceix de veritable mare enfront de la madrastra, que la vol casar amb un germà seu pel propi interès Un cop descoberta la intriga, la pubilla es casa amb qui veritablement estima i el patrimoni familiar queda preservat Soler aconsegueix crear en…

Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de…

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la…

Llicenciat en dret, impulsà moltes de les activitats culturals de Manacor Inicià la seva activitat literària com a poeta, primer amb alternança castellana-catalana i després ja en català El seu primer llibre,  Poemes a Naí  1965, palesa la influència de la Generació del 27  Biografia 1969-1970  1974 marca ja una evolució, accentuada amb  Paràbola i clam de la cosa humana  1974, en què la temàtica intimista dona pas a la social,  La bellesa de l’home  1979 i  Llibre de les benaventurances  1980 reculls que, juntament amb  Poemes ocasionals , han estat aplegats a  Tots els poemes 1957-1981 …

Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…