Resultats de la cerca

Dirigí el setmanari Alt Empordà 1917-23 Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat i s’hagué d’exiliar Seguint la tendència simbolista del noucentisme, publicà Les cançons de l’instant 1921 i, més endavant, altres llibres de poemes que posen de manifest aquesta mateixa herència Estrelles caigudes 1954, Poemes amb ocells 1965, Un mateix fang 1972, i També el silenci 1978

Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica

Considerada com el manifest programàtic del realisme històric, la seva influència ha estat important i notable i esdevé un llibre de referència obligada i necessària per a comprendre i conèixer els paràmetres històrics i estètics del realisme en la poesia catalana dels anys seixanta La configuració de l’antologia, dividida en dues extenses parts, dona mesura de les característiques del llibre, atès que la primera meitat, la part teòrica —dues-centes pàgines—, és un veritable assaig d’interpretació històrica i estètica de l’evolució de la poesia europea i catalana al llarg del segle XX Les…

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el  Manifest…

Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari  L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també  La llei de l’amor 1917 i  A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al…

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les rondalles La nau de…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900…

De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista dirigí La Campanilla  1864, El Juez de Paz  1869-72 i El Violón  1879-80 i fou collaborador de diversos periòdics, com El Cascabel ,  Las Noticias , etc Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva…

Germà de l’enginyer i publicista Jaume Raventós  El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat  1904-18 i Bon Seny  1919-21, continuador del primer, que es presentaren…

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia…