Resultats de la cerca

Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Marxà a l’exili i en tornà el 1941 Estudià dret i fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer Participà en la Comissió Abat Oliba Collaborador d’“Ariel”, i, com a crític cinematogràfic, de “Fotogramas” i “Jano”, feu programes en català per a la ràdio i la televisió Escriví nombroses lletres per al grup de la Nova Cançó Estrenà la comèdia La innocència jeu al sofà 1967 i publicà les novelles Un gran cotxe negre 1968 i Tren de matinada 1968, de crítica social També va escriure el llibret de l’òpera Amunt de Joan…

Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els…

Fill d’Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en el gènere líric, al qual pertany la major part de la seva producció, un interessant precedent de la revista musical valenciana, que…

Desenvolupament enciclopèdic Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial Sagarra divideix les memòries en cinc parts A la primera, “Els orígens”, fa una genealogia completa del llinatge Sagarra, que es remunta al s XVI, i del de Castellarnau, al qual se sent més proper A la segona part, “La matinada”, recrea el seu naixement i la seva infantesa, que va transcórrer entre la casa noble del carrer de Mercaders i Santa Coloma de Farners, el paisatge dels seus…

Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…

Vida i obra S’establí a Barcelona i es formà a Roma i a París, i residí també a Madrid, on fou catedràtic del conservatori, membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i professor de l’Ateneo Entre altres òperes, el 1874 estrenà al Liceu L’último Abenzerraggio primera versió del 1868, sobre una novella de Chateaubriand l’any següent Quasimodo del 1874, inspirada en el cèlebre personatge d’Hugo, i el 1902, interpretat el pròleg a Venècia el 1897 i frustrats diversos intents de representació, la versió íntegra de Los Pirineus , basada en les D Tragèdies de Víctor Balaguer, a propòsit…

Vida i obra Per bé que l’escriptor nasqué al castell de l’Aranyó, on la seva família vivia des de temps antics, Manuel de Pedrolo estudià el batxillerat a Tàrrega i va haver d’interrompre els estudis a causa de la Guerra Civil Espanyola, en la qual participà com a soldat d’artilleria S’installà a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un novellista Amb la voluntat d’esdevenir…

La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida Conreà tots els gèneres literaris a més de la narrativa, i especialment la novella, que constitueix, amb diferència, el gruix de la seva producció, fou autor d’alguns volums de poesia Ésser en el món, 1949…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a “Diari Mercantil”, Avui , “La Rambla”, Papitu , “Mirador”, “Amic”, “Meridià” i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís-Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de contes…