Resultats de la cerca

Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els…

Fill d’ Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com  La reunió de Jacinto ,  València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, i sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en aquest gènere líric, al qual pertany la…

Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…

Vida i obra Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial  La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu llibre el panorama de la vida espiritual d’aquest país durant tot el que va de segle, però amb aquell material de primera mà que…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre  El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera  L’último Abenzerraggio  —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera  Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…