Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Esteban de Arteaga
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791
Miquel Moragues i Barceló
Literatura catalana
Preceptista.
Fou doctor en teologia i estudiós de la geografia i l’astronomia Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut El 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837, que inclou un resum de literatura catalana, i Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear 1841 Publicà la peça escolar de teatre musical …
Martí Rosselló i Lloveras
Literatura catalana
Escriptor.
Bibliotecari de Premià de Mar, destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua Articulista d’ El Punt , El 9 Nou i La Font del Cargol , el 1992 fou també guionista radiofònic dels programes Pànic i Inèdit de Catalunya Ràdio Publicà Groc de llum 1975, Recull sense gramàtica 1977, Filmonogràfic 1980, els reculls de narracions Avui fa un any que nevava intensament 1986 i Parelles de tres 2003, la novella Anna K 2000, qualificada de “melodrama d’extrems”, que…
,
Josep Maria Garcia
Literatura catalana
Sainetista.
Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep ↑ Robrenyo , que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del…
Àngel Millà i Navarro
Literatura catalana
Dramaturg.
Vida i obra Fill de Lluís Millà i Gàcio, fou llibreter i editor Publicà, a més de llibres, el setmanari infantil “Fatty” i alguns diaris esportius També creà colleccions com “Catalunya Teatral” 1932, “Teatre d’Infants” i “Biblioteca Popular” 1946 La seva producció dramàtica, de caràcter popular, oscilla entre el melodrama i el sainet És autor, entre altres obres, de Maleïda la guerra 1933, El far de les tempestes 1935, El comissari del poble 1936, La llei del cor 1957, Crim a la Costa Brava 1958 i Pi, noguera i castanyer 1961, la majoria escrites en collaboració amb altres autors…
Alfons Roure i Brugulat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista; fill de Conrad Roure.
Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…
,
Jaume Piquet i Piera
Literatura catalana
Autor teatral.
Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya, o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio, o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…
Les joies de la Roser
Literatura catalana
Drama costumista de Frederic Soler, estrenat al Teatre Odeon de Barcelona, el 6 d’abril de 1866.
Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de…
Joana E.
Literatura catalana
Novel·la de Maria Antònia Oliver publicada l’any 1992.
Basada en fets reals, la vida atribolada de Joana E serveix per a destapar les misèries i simulacions de la societat mallorquina abans i després de la guerra Joana, filla contemplada dels Batllori, viu els seus primers vint anys amb absoluta dolcesa al costat d’uns pares liberals i en contacte amb el nucli intellectual mallorquí Un cop morts els pares, només pot escapar de l’opressió de ser una expòsita acceptant el matrimoni amb el doctor Lliborra, trenta anys més gran Però Joana descobreix l’amor amb Miquel Torelló, l’advocat del marit, de qui té un fill a qui no pot donar el seu nom El…
Terenci Moix
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Nom amb què és conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer De formació autodidàctica, treballà en tota mena d’oficis i residí a Londres entre el 1964 i el 1966 Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968 —premi Víctor Català 1967—, Onades sobre una roca deserta 1969 —premi Josep Pla 1968— i El ↑ dia que va morir Marilyn 1969 Es tracta d’una literatura de renovació, una narrativa nova que es caracteritza per un to desimbolt i provocador, incorpora…