Resultats de la cerca

Es llicencià en dret Publicà poesies i proses poètiques a “Joventut”, “Pèl & Ploma” i El Poble Català sota els pseudònims Marcel Mata i Carles Arro i Arro Els seus textos de caràcter decadentista mostren l’admiració pels poetes italians Gabriele D’Annunzio i Giosuè Carducci Fou director de la revista “Auba” 1901-02

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de…

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a Les Quatre Barres , Penedès Nou , Catalunya Artística , Baluard de Sitges  i Joventut , entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs sobre temes…

Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes…

Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…

Començà estudiant ciències i filosofia, però aviat es decantà per l’escultura A la Universitat de Barcelona fou alumne de Manuel Milà i Fontanals i del cervantista Clemente Cortejón Especialitzat en la literatura clàssica castellana, publicà l’edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha 1907 Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya i publicà el catàleg de la collecció cedida per Isidre Bonsoms 1916-25, posteriorment reeditat en castellà i ampliat 1941-64 També edità i estudià clàssics medievals catalans, com ara el seu Estudio crítico de la novela…

Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia…

Desenvolupament enciclopèdic És el cinquè poemari de l’autor El punt de referència és el Port de la Selva, amb el descobriment del nou paisatge del cap de Creus La troballa de la Costa Brava suposà la incorporació en l’obra de Sagarra del món mariner i del paisatge del litoral empordanès Llibre d’una clara unitat, s’estructura en vint-i-tres cançons estròfiques sense títol i dues composicions més extenses sobre figures humanes “La Balada de Luard el mariner” i iLa balada del clavell morenet”, que traslladen una primera impressió d’exaltació epicúria de la natura com a mitjà de consol davant…