Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Manel Gibert Vallès
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació Nacionalitzat andorrà, és professor de filosofia, llengua i literatura a Andorra, on ha guanyat el concurs de poesia del Dia Mundial del Llibre, convocat pel Govern d’Andorra el 1998, amb el poemari Pluja 2000, i el 2002, amb Quadern d’Arans 2003 El 2005 guanyà el premi Miquel Martí i Pol per Avida Dollars Ha collaborat en la premsa andorrana i ha tingut cura de l’edició facsímil d’ Andorra, el meu país 2003, obra original del 1963, amb text d’Albert Puigoriol i direcció d’Antoni Aristot
Jordi Mas
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982
Meditacions en el desert
Literatura catalana
Dietari d’Agustí Calvet, Gaziel, escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una…
Robert Brasillach
Literatura catalana
Escriptor.
Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la Segona Guerra…
Jaume Folch i Ribas
Literatura catalana
Escriptor.
En acabar la guerra civil, s’exilià a França el 1939, on estigué confinat en un camp de concentració Després de la Segona Guerra Mundial, residí a París i treballà com a periodista a “Combat”, diari de la resistència francesa, que dirigia Albert Camus Féu estudis d’arquitectura i urbanisme El 1956 s’installà definitivament a Montréal, on fou professor d’història de l’art i crític literari, de premsa, ràdio i televisió A partir del 1986 fou membre de l’Acadèmia Canadenca-francesa, a Quebec Entre la seva obra, cal esmentar Le démolisseur 1970, Le Greffon 1971, Une amour boréale…
Manuel Fontdevila i Cruixent
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les dones del…
,
Joan Vives i Borrell
Literatura catalana
Escriptor.
Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…
,
Lluís Millà i Gàcio
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Escriptor i actor.
Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926 Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…
,
Galatea
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep Maria de Sagarra publicada el 1964.
Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics Galatea viu…
Ramon Planes i Izabal
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971, Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina