Resultats de la cerca

A 5 anys d’edat, la seva família anà a viure a la Garrotxa, on s’inicià en el periodisme radiofònic abans d’incorporar-se a Catalunya Ràdio 1992 Ha presentat, entre d’altres, els programes Catalunya Matí , Catalunya Nit , Hora Punta , i  El Matí de Catalunya Ràdio , a més d' El book insígnia , en collaboració amb Jordi Llavina, i L’ofici de viure , pel qual el 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona al millor programa de ràdio i, el 2018 el premi Zapping de qualitat audiovisual en la versió televisiva estrenada el 2017 i presentada per ell mateix Articulista en la premsa diària…

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

Desenvolupament enciclopèdic Endreçat al mariner Vilaruhir, l’autor li explica, de manera divertida i crítica, els avantatges i els inconvenients de dur una vida marítima o allunyada del mar, davant la decisió de l’esmentat mariner de deixar el seu ofici Tanca el poema una citació de la composició Volets qu’eu sen conort , del poeta Cerverí de Girona Bibliografia Massó i Torrents, J 1902 Vegeu bibliografia

Doctorat en dret i teologia, fou ordenat sacerdot i fou sotsxantre de la seu de Mallorca, consultor del Sant Ofici i visitador de la diòcesi Participà en el certamen de Monti-sion del 1625 en honor de Caterina Tomàs, i escriví composicions poètiques, en castellà Deixà inèdits un tractat lullià Super arte combinatoria ad illustrationen lullianae doctrinae i uns altres sobre astronomia i matemàtiques

Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua Escriví les vides d’Estanislau de Kostka 1715, de Lluís Gonzaga 1726 i del pare Dionís Rickel 1738, la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada 1741, Los varones ilustres de la Compañía 1734, una Historia de la Academia i diverses obres científiques

Guarnicioner d’ofici, fou autor de sainets costumistes Fugint del fang ~ 1875, Els quintos de Patraix 1878, Un francès de Russafa 1876, El que manco corre, vola , Un peixcador d’ocasió 1877 i la d’èxit més celebrat, Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc de P Huertas En castellà va escriure Tres para una 1870 i El maestro de escuela , arranjament d’ El mestre d’escola 1878

Economista d’ofici, és autor dels poemaris Davall d’una olivera 1999, Reflexions i abstraccions-XXXIII poemes 2005, Fets i temps de la Codonyera 2005 i Vers a vers a Barcelona 2005 El 2004 presentà l’exposició Finestrons i finestretes , conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles Collabora com a articulista en català a les revistes Temps de Franja  i La Comarca  d’Alcanyís, i al Diario de Teruel

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695