Resultats de la cerca

Es dedicà a la narració i als estudis locals Festa major del diari d’un jove granollerí 1952 i Escriptors granollerins 1959 El seu fons musical —donat el 1979 per la família a l’Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers— està format per dues colleccions de gairebé un centenar de manuscrits i impresos d’autor, amb repertori de compositors i arranjadors actius a Catalunya entre el final del segle XIX i mitjan segle XX

Escriví diverses obres, entre les quals el drama Llars apagades 1900, les comèdies La petita de can Punyego 1901, Doloretes, la sastressa 1901, Les pessigolles de la senyoreta 1906 i L’hereuet de la ferreria 1910, i el monòleg Serviu’s 1894 Publicà el llibre de records Fulls del meu àlbum 1903

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per les societats…

De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la influència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics El 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què recorda el…

Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la polèmica…

Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once  i  Xut,  on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta  Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…

A set anys d’edat passà a residir a Granollers La seva obra reflecteix el compromís amb una ètica i un sentiment cristià de l’existència i és el fruit d'un procés gairebé d’alquimista on cada paraula, cada rima i cada vers passa pel sedàs d’una autoexigència constant i metòdica És autor dels llibres Sempre flagellat 1997 i La desraó dels solitaris 2005 La seva ciutat d’adopció li reté un homenatge el juliol del 2007

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or També donà a…

Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader  Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria  1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular