Resultats de la cerca

Estrenà i publicà teatre popular Servius 1894, Llars apagades 1900, La petita de can Punyego 1901, Doloretes, la sastressa 1901, Les pessigolles de la senyoreta 1906, L’hereuet de la ferreria 1910, etc I un llibre de records Fulls del meu àlbum

D’ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari “La Tradición” Féu excavacions a la Mola de Felanitx en unes coves de l’edat del bronze i reuní una petita collecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local

Escriví diverses obres, entre les quals el drama Llars apagades 1900, les comèdies La petita de can Punyego 1901, Doloretes, la sastressa 1901, Les pessigolles de la senyoreta 1906 i L’hereuet de la ferreria 1910, i el monòleg Serviu’s 1894 Publicà el llibre de records Fulls del meu àlbum 1903

Esparter benestant, escriví un dietari en català, inèdit, que dona notícies per a la petita història de Mallorca entre el juny del 1680 i el juliol del 1715, en el qual l’autor es presenta com a testimoni presencial de molts dels fets que con-ta, a més d’introduir referències autobiogràfiques constants

Conegut com a Cerol Jornaler de professió i sense estudis, improvisà gloses de temàtica molt diferent religiosa, satírica, amorosa i gaudí d’una gran popularitat, sobretot arran dels duels poètics amb altres glosadors mallorquins, especialment amb el seu amic Andreu Coll i Bernat, Tambor Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Fou conegut com a Tambor Pagès sense estudis, no arribà mai a saber escriure, però sí a llegir Compongué moltíssimes gloses de tot tipus i mantingué nombrosos duels poètics amb altres glosadors mallorquins, sobretot amb el seu amic Pau Noguera Ripoll, Cerol Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

La seva poesia és de caràcter popularitzant, però amb alguns referents de ressò simbolista Publicà els volums poètics Vallgorguina Primera ofrena 1947, Mòduls Ritme de llar 1948, Petita dansa d’imatges 1963 i Suma d’aurores 1966 El 1959, arran d’una conferència que més tard feu pública en forma de fascicle, contribuí a difondre la figura de Joan Salvat-Papasseit

Guionista de ràdio i autor teatral amb Proceso a la vida i Demà és festa , el seu nom és conegut per les novelles Ciutat petita i delicada 1975, Nosaltres els mestres 1980, Confessem-nos 1980 i Tramuntana boja 1981, però sobretot per les sèries humorístiques televisives en català, Doctor Caparrós Medicina general 1979, que li valgué el premi Ondas, i Doctor Caparrós, metge de poble 1982

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística “La Tomasa” i “L’Avi”, que dirigí, “La Bugadera” i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

Ingressà a l’orde dels jesuïtes Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona