Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic…

Fou llibreter de vell Feu versos per encàrrec, collaborà en revistes tan diverses com “La Gramalla”, “La Tomasa”, La Campana de Gràcia , “La Tramuntana” i L’Avenç i publicà un volum de poemes Escardots , 1881 i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes cal destacar les de La imatge de Déu a trossos , aplegades el 1918, que obtingueren un cert èxit popular Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta 1881, paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc 1882, paròdia de Lo timbal…

És autor d' Aucells de gàbia 1904, records sobre la seva vida d’empleat de ferrocarrils Per al teatre escriví Gent d’ara 1908, el monòleg Casat 1908 i una paròdia Sherlock Holmes Collaborà assíduament en el setmanari “Cu-cut" amb el pseudònim KOK

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de “Lo Teatro Regional”, dirigí també “Barcelona Illustrada” i “La Tribuna” Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors als XVIII, tenint en compte que n’hi ha dues versions…

Treballà en feines diverses revisor de trens, escultor, músic, etc Fou popular per les seves collaboracions al setmanari Cu-cut 1902-08, en el qual publicà, amb el pseudònim KOK , cròniques en vers sobre l’actualitat política i paròdies de costums, tipus i successos El 1904 edità Aucells de gàbia , unes memòries de la seva època d’empleat ferroviari Per al teatre escriví els monòlegs Casat 1908 i El quefe d’estació 1908, a més d’una comèdia de costums ambientada en la petita burgesia, Gent d’ara 1908, i la paròdia El gran detective Holmes s d És autor, també, del llibre per a infants Memòries…

Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat  Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d…

Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia…