Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novel·la psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat. Lluís Frederic Picabia, un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa. La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència. «I si la tornés a perdre?», diu. És a partir d’aquí que decideix dedicar-se a l’activitat de perdre i trobar coses. De seguida les propostes són cada cop més ambicioses i globalitzades, amb oficines, sucursals, socis i accions arreu del planeta. Així, assistim a la pèrdua d’edificis, exèrcits, parlaments sencers (amb els parlamentaris a dins) o fins i tot cinc mil nens xinesos a prop de Mèxic.
La paròdia del funcionament del sistema capitalista, però també dels mecanismes convencionals de la versemblança, és ben evident. Quan Sílvia reapareix —de fet és el primer objecte perdut—, el negoci trontolla i les conviccions del protagonista també. Al darrere hi ha el «perill» de tornar a la vida convencional burgesa i, per què no, a la línia clàssica de la novel·la psicològica. Per això l’autor opta per una sortida contundent: l’antropofàgia. Picabia es menja Sílvia a la cambra d’un hotel i poc després decideix posar fi a la seva peripècia i perdre’s ell mateix, cosa que fa que el relat hagi d’acabar-se.
Pel que fa a intencions, recursos i resultats, l’obra és comparable a altres de l’autor com Judita (1930). És aquí, però, on Trabal exemplifica més clarament la varietat de trets i procediments. També hi posa en evidència la connexió entre les seves propostes narratives i els principis i actuacions del Grup de Sabadell, del qual formava part. En el moment de la publicació la novel·la tingué un ressò més aviat restringit. La reedició del 1982, en canvi, ajudà notablement a recuperar la figura del Trabal novel·lista i el caràcter innovador de les seves propostes narratives.