Resultats de la cerca

Estudià a Palma i a Nantes Tornà a Mallorca, cursà els estudis d’administrador de correus i fou destinat a la península Ibèrica Publicà Primeres poesies Sóller 1921 i collaborà en diversos periòdics de Mallorca i del Principat

Doctor en drets, és autor de la traducció al català de l’obra de Valescus de Taranta Tractat de l’epidèmia e de pestilència 1475, reeditada el 1507 amb el títol de Compendi utilíssim contra pestilència tret de la font de medicina Hom l’ha considerat com la primera obra de medicina impresa a la península Ibèrica

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya del Nord,…

Fill gran de Jaume Salvador i Pedrol  i germà de Josep Salvador A Montpeller, fou deixeble de Magnol, i, a París, de Tournefort Viatjà per Itàlia Acompanyà A de Jussieu en un viatge botànic, ple d’incidències, per la península Ibèrica, i n’escriví el dietari de ruta, inèdit fins a l’edició de R Folch i Guillén 1972 Es publicà amb el títol Joan Salvador Viatge d’Espanya i Portugal 1716- 1717  Fou el millor collaborador del seu pare ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic Es perderen dos manuscrits seus un catàleg de plantes del seu…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Pavia i s’installà després a Nuremberg El 1484 anà de nou a Itàlia i, deu anys després, tornà a Nuremberg amb uns amics, amb els quals viatjà per Alemanya, Suïssa, França i la península Ibèrica 1494-95 Intervingué, a Nuremberg, en la construcció del globus terraqüi de Martin Behaim Amic de Schedel, collaborà en el Liber Chronicarum Escriví una relació del seu viatge, Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam , publicada en part Itinerarium Hispaniarum , 1920 per Pfandl, i traduïda al castellà Viaje por España…

Catedràtic de poesia a la Universitat de València des del 1516 El 1532 hi feu representar una comèdia de Plaute És autor de diversos textos llatins, que s’imprimiren a València la Sylva de laudibus poeseos 1525, extensa apologia de la poesia i el saber a la Península, el diàleg Per lepidum colloquium 1527, que serví de pròleg a una representació de l’ Eunuc de Terenci, com també altres poemes elegíacs i en lloança de membres de la cort virregnal valenciana És autor també d’un poema elegíac en castellà, Tragitriumfo 1524, compost a la mort de Rodrigo de Mendoza, marquès de Cenete…

Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres…

És format per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa Comprèn cobles, romanços, relats històrics, notícies d’actualitat, fets sensacionals, contes, relacions novellesques des de resums d’obres conegudes, com certs llibres de cavalleries, fins a invencions vulgars, malifetes de lladres i bandolers, sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes drames, comèdies, pasos, pasillos, entremesos, sainets, vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, estampes, auques la més antiga sembla de València, del 1578 i ventalls, pronòstics, calendaris, quaderns de…