Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Francesc Xavier Godó i Llorens
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
Fou advocat Dirigí L’Aureneta , fou redactor en cap del “Diario Mercantil” i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Escriví una trentena d’obres teatrals, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906
Onofre Català i Mirarnau
Literatura catalana
Cronista.
Eclesiàstic, doctor en teologia, estudià a Gandesa, Tortosa, Barcelona i València exercí de prior a Batea 1608-19 i de rector a Gandesa 1619-53 Deixà manuscrites unes notes històriques sobre Gandesa d 1619-d 1640 en el llibre de baptismes parroquial, en llatí i català, amb notícies sobre la incidència de la guerra dels Segadors a la contrada Manuscrites eren també la Memòria dels drets parroquials i la Consueta in ecclesia paro-chiali Gandesiae , avui perdudes
Josep Pérez Sànchez
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes
Raquel Ricart i Leal
Literatura catalana
Escriptora.
Ha cursat estudis de filologia i treballa com a administrativa Collabora en les revistes Celobert i Lletres de Canvi És autora del text dramàtic Ferrabràs 1990, i de les novelles Un mort al sindicat 1999, en el gènere negre, 2001, Les ratlles de la vida 2010, premi Andròmina de Narrativa i El temps de cada cosa 2015, premi El Lector de l'Odissea En el gènere juvenil és autora dels relats Van ploure estrelles 2001, El quadern d'Àngela 2009, En les mars perdudes 2012, premi Ciutat d'Alzira 2011 i El ciutadà perfecte 2015 És també autora del volum Costums i tradicions 2008,…
Josep Maria Mas Caselles i Enric
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès La heredera astuta o la más sutil currutaca Barcelona ~ 1800, en alexandrins En català escriví la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa segurament a Manresa ~ 1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi…
Francesc Joan Bodí i Beneyto
Literatura catalana
Narrador.
Vida i obra Cursà estudis de filosofia El 1995 publicà Volves i olives 1995, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1994, i, a continuació, Passions apòcrifes 1995, Guerres perdudes 1997, premi Joanot Martorell 1996 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1998, El cos del delicte 2000, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1999, L’infidel 2000, premi Enric Valor de novella 1999, una visió crítica de la transició, i Havanera 2006, premi Alfons el Magnànim, 2005, visió de la Cuba del segle XIX El 2008 guanyà el premi Enric Valor de novella de la Diputació d’Alacant per El…
Vicent Josep Escartí i Soriano
Literatura catalana
Historiador de la literatura i narrador.
Llicenciat en història medieval i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, s’ha especialitzat en la història de la literatura catalana moderna i és professor d’aquesta universitat Com a narrador, ha publicat el volum de contes Barroca mort 1988, i les novelles Dies d’ira 1992, premi Ciutat d’Alzira 1991, Els cabells d’Absalom 1996, premi Ciutat d’Elx 1994 i Espècies perdudes 1997, premi Andròmina dels Premis Octubre 1996 L’any 2001 obtingué el premi Joanot Martorell amb la novella Nomdedéu 2002, on narra la història d’un personatge illuminat i místic a la…
Silvestre Vilaplana i Barnés
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de…
Antoni Maria Cervera i Bru
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i gramàtic.
Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833 S’interessà per la música i per la poesia se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíllabs, presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière Es metge a…
Manuel de Vega i de Rovira
Literatura catalana
Poeta i editor.
Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment…
,