Resultats de la cerca

Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català  Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’…

Desenvolupament enciclopèdic Un manuscrit, que es remuntaria al s XXI, descriu els discursos i les vicissituds d’un grup de prohoms que es reuneixen en un refugi de muntanya per escapar d’una nova guerra mundial El text és redactat en primera persona per un jove que, juntament amb altres coetanis, es troba involucrat com a escoltador dels diversos relats explicats pels membres més influents de la classe dominant El punt d’origen d’aquestes narracions rau en els avatars de la Banca Mir i dels individus que s’hi troben involucrats Darrere les raons econòmiques, es descobreix el poder d’un…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític…