Resultats de la cerca

A sis mesos d’edat es traslladà amb la seva família a la colònia tèxtil Vidal, on començà a treballar a catorze anys Estudià comerç i a vint anys es traslladà a Terrassa, ciutat en què treballà com a administrativa A mitjan anys setanta començà a estudiar català en cursos de Normalització Lingüística i a escriure narracions Posteriorment assistí a cursos d’escriptura a l’Aula de Lletres, posteriorment Escola de l’Ateneu, on treballà també com a administrativa i més tard com a professora de tècniques d’escriptura L’any 2009 publicà la seva primera novella, Olor de…

De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la…

L’any 1976 publicà la biografia Joan Alsina Xile al cor , primer document que explicava l’assassinat del sacerdot català al Xile de Pinochet, i amb el qual guanyà el premi Aedos de biografia 1975 Posteriorment hi hagué una nova versió ampliada a Vida, comiat i mort de Joan Alsina 2001 Amb La recerca secreta de Josep M Mercader 1992 biografia la vida d’un jove català anònim davant la malaltia i posteriorment mort a causa de la sida Des de la dècada dels anys noranta ha emprès l’ampli projecte de realitzar la biografia de Miquel Martí i Pol, de la qual ha publicat dos volums Miquel Martí i Pol…

Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne ,…

Caputxí, fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma per a l’ensenyament de les doctrines lullianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría 1759, imprès posteriorment Escriví obres de devoció i poesies

Començà publicant en collaboració la narració breu destinada al públic juvenil, Tinta fresca 1994 Posteriorment, ha publicat poesia amb obres com ara El mateix silenci 1995, Raïm de vent 1996, Cendres volades 2000 i El cercle de les ànimes 2005, premi Màrius Torres 2004

Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho  Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els…

Germà de Joaquim Nadal i Farreras i Josep Maria Nadal i Farreras , s’inicià professionalment a la dècada dels setanta com a corresponsal a París per a  Catalunya/Express i per a la revista  Prisma Económico Internacional Posteriorment ha treballat en els principals diaris catalans, en els quals ha ocupat càrrecs diversos entre d’altres, l’any 1980 fou redactor en cap de Punt Diari , i més endavant formà part de les redaccions d’ El Periódico de Catalunya , d’ El País i del  Diari de Barcelona , del qual fou subdirector Del maig del 2006 al febrer del 2010 fou director d’ El…

Després d’una obra d’aprenentatge, Notes de nit 1979, publicà dos reculls més, Temps de penúria 1987 i La suprema noblesa del món 1991, de gran intensitat lírica i domini lingüístic i formal Posteriorment s’ha dedicat gairebé en exclusiva a la crítica de poesia a la premsa

Es va donar a conèixer de manera tardana amb dos reculls premiats i publicats el mateix any 2001 La sensualitat del silenci premi Vicent Andrés Estellés 2001 i Cel rebel premi Rosa Leveroni 2000 Posteriorment ha publicat Bressol 2005 Els seus poemes són com anotacions d’un llarg dietari líric