Resultats de la cerca

Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798 Detingué càrrecs a Madrid i, durant la guerra del Francès, a Cadis Fou nomenat arxiver 1814 i director 1818 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’ordenà i catalogà, s’oposà al seu trasllat a Madrid amb un pamflet editat el 1821 amb el pseudònim de Félix Fluralbo , l’enriquí amb diversos fons i en divulgà el contingut, amb estudis i edicions, que responen al criticisme setcentista Amb la finalitat de legitimar la…

En 1800-03, estudià al monestir de Sant Pau del Camp, d’on fou professor Fou després monjo del monestir de Ripoll i arxiver Ordenà l’arxiu, n’extragué nombrosos apunts històrics, que deixà inèdits conservats en part a l’arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i sostingué correspondència, a propòsit de l’arxiu i dels seus treballs, amb Pròsper de ↑ Bofarull , que orientà en les seves recerques històriques, amb Jaume ↑ Ripoll , amb el pare La Canal, continuador de l’ España sagrada del pare Flórez, i amb Jaume Villanueva La revolta del 1835 el feu fugir…

Es doctorà en dret canònic el 1800 i fou canonge de Vic Interessat, devers el 1812, pels estudis d’història eclesiàstica, dedicà una gran quantitat d’opuscles, publicats o inèdits, en llatí, català o castellà, molt especialment al Bages, Osona i l’Urgell, molts dels quals inclouen la transcripció de documents Es relacionà amb Jaume Villanueva i, entre altres historiadors, amb Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou corresponent de l’Academia de la Historia 1817 i membre de l’ABLB 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles Els…

Nebot de Pròsper de Bofarull Ingressà al seminari de Tarragona, però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Arxiver 1863 i bibliotecari 1867 municipal, dugué a terme l’ordenació i la classificació del fons de l’arxiu de Reus Contribuí a l’estudi de la història de la seva ciutat i de Catalunya des d’una òptica predominantment romàntica i moderada, amb obres com Anales históricos de Reus 1845, encapçalats amb uns versos del seu germà Antoni  reivindicant el català, i ampliats el 1866-67, Poblet 1848…

Vida i obra Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià 1838 a la de Barcelona Succeí el seu pare, Pròsper de ↑ Bofarull i Mascaró , en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1849, en el qual ja treballava des de catorze anys, i al qual dedicà una memòria amb motiu de la installació a la nova seu del palau del Lloctinent, el 1853 Dirigí, a partir del 1860, la publicació de vint-i-tres dels volums de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón” Entre altres treballs d’interès per a la història literària, és autor d’ Opúsculos…

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…

Vida i obra Germà d’Andreu de Bofarull Havent impulsat la revista estudiantina “El Hongo”, el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper, que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 El 1852 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou membre corresponent de nombroses entitats Seguint precoçment Joaquim Rubió i Ors i usant algunes vegades el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada , edità diversos poemes, majoritàriament en català, solts…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…