Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978,  Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí Grau,…

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en la creació…

Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic  Revista de l’Alguer  1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp  Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic  1990,  Toponomastica algherese, II  1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas”  1992,  Els noms de les herbes del camp de l’Alguer  …

Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix una interrogació i una recerca sobre l’home que, en la seva condició de nàufrag, es debat entre l’escepticisme i la voluntat de redreçament L’home nàufrag és també el ciutadà nàufrag, l’individu que ha viscut els avatars històrics de la seva collectivitat i que s’erigeix en testimoni eloqüent de la desfeta, alhora que intenta extreure’n elements per a la reconstrucció El llibre consta de dues parts Les Cinc Nadales , escrites una cada any, del 1948 al 1952, són una reelaboració irònica i crítica de la tradició i del mite de Nadal, a través…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment…

La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…

Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…