Resultats de la cerca

Fou director de la Revista Moderna de Administración Local i redactor en cap del diari Las Noticias Collaborà també a La Veu de Catalunya Poeta floralesc, publicà Poesies 1890, Nupcials 1894, Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 i Apeles Mestres Su vida y sus obras 1907, entre altres llibres

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…

Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint…

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización…

El 1882 fundà i dirigí la revista barcelonina “L’Esperit Català” Fou redactor en cap del diari “Las Noticias” i de La Veu de Catalunya 1894-96 Publicà alguns opuscles sobre dret administratiu i estudis jurídics, com Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 La seva obra rebé nombroses distincions per la temàtica reivindicadora de Catalunya i fou premiada en diversos certàmens literaris de València, Lleida i, entre altres ciutats, a Barcelona, on guanyà l’englantina als Jocs Florals del 1901 i quatre accèssits entre el 1917 i el 1921 Publicà Poesies 1890, En prosa 1892 —…

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer , en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la Revista Europea  i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el Diario de Vich , del qual fou redactor, Lo Gai Saber  i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que aplegava escrits…

Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me  i Las Provincias Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals…

Vida i obra Doctor en dret, fou secretari de la Lliga Regionalista 1901 i, en diverses ocasions, regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20 i 1933 Fou elegit diputat provincial per Barcelona 1910 i, el 1932, diputat al Parlament de Catalunya Fundà la societat cinematogràfica Barcinógrafo 1913 promogué la creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic 1913 i l’Associació Catalana d’Art Dramàtic 1914, i, des de la Comissió de Cultura que ell mateix presidí, defensà el projecte del Teatre de la Ciutat, que feu públic el 1921 Havia estat mantenidor dels Jocs Florals i membre del cos d’…

Vida i obra Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931 Charles…

Vida i obra Estudià a Barcelona i després seguí la carrera militar El 1775, fixà la residència a Madrid, on fou secretari de l’Academia de la Historia 1790 També organitzà i dirigí l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya 1802 Es mostrà partidari d’una història rigorosa i es preocupà per les normes i la correcció de l’estil Escriví sempre en castellà i considerà el català « un idioma provincial muerto hoy para la república de las letras », però enyorà la seva esplendor passada com a llengua de la cort La seva producció tracta, en part, temes filològics, gramaticals i de retòrica Arte de…