Resultats de la cerca

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i…

El 1871 es matriculà al primer curs de medicina a la Universitat de Barcelona Collaborà en diverses revistes humorístiques La Llagosta , 1873 La Gresca , 1878 i a La Rondalla 1874 i La Bandera Catalana 1875, de les quals fou cofundador, Miscelánea Científica y Literaria i Lo Gai Saber , en què publicà diversos poemes, alguna ressenya crítica i traduccions de poemes d’Ossian, Gustavo Adolfo Bécquer, Campoamor i Zschokke, fragments de Xenofont Apologia de Sòcrates i obres de Sòfocles Èdip, rei , 1878, Eurípides Ifigènia a Tàurida , 1880 i Aristòfanes Els cavallers , 1882-83…

Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a La Llumenera de Nova York De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al Butlletí de l’Associació Excursionista…

Doctora en filologia catalana, especialitzada en l’estudi de l’accés de les dones al món literari, ha publicat Dona i cultura a Terrassa entre 1923 i 1936 Maria Verger, terrassenca d’adopció amb I Graña, 1997, El Club Femení i d’Esports de Barcelona, plataforma d’acció cultural 1998, i Mercè Rodoreda l’obra de preguerra 2005 També és autora de dos estudis d’àmplia projecció per al coneixement de la literatura d’autora dels anys vint i trenta Les novellistes dels anys trenta obra narrativa i recepció crítica 2006 i Dona i literatura a la Catalunya de preguerra 2006, que ressenya i…

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña  i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891,  Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès 1888, 1891…

Residí a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i dirigí El Campo  i, des de la secció bibliogràfica de Revista de España , prestà una certa atenció a la literatura catalana Per a La Renaixença ressenyà els volums dels Jocs Florals de Barcelona dels anys 1879 i 1880 i, coneixedor del naturalisme, el propugnà com a via de modernització de la novella catalana Amic de Narcís Oller, que el posà en contacte amb Juan Valera, escriví sobre la seva obra a la premsa, la feu conèixer a altres crítics i novellistes castellans i li traduí contes El vailet del pa , El transplantat i La   Papallona…

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el pseudònim Berenguer…

Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part,…

Apleguen trenta-set articles en llengua castellana sobre el teatre espanyol, amb poques variacions respecte als que van ser publicats a les pàgines de La Vanguardia entre el 1892 i el 1895 L’obra ofereix una panoràmica de l’escena espanyola del s XIX que encara és de consulta obligada El primer volum és dedicat al drama, i el segon, que quedà interromput per la seva mort, a la comèdia i al sainet El mètode seguit per Yxart combina la visió històrica amb la voluntat d’interpretació No es queda en la visió externa dels fets, sinó que proposa una lectura global de la significació sociològica de…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…