Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Cristòfor de Domènech i Vilanova
Literatura catalana
Assagista.
Vida i obra Exercí també com a dibuixant Formà part del grup d’El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí “Justícia Social”, on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu , La comèdia del Diable , Reialme fantasma ,…
Rafael Nogueras i Oller
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Gendre d’Albert Llanas Collaborà a La Talia Catalana 1898, La Catalunya Artística i Joventut Lligat amb el Modernisme i l’anarquisme, amb els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou, i amb un cert maragallisme, publicà Les tenebroses 1905, assaig de “poesia social”, de to sovint prosaic i reivindicatiu del proletariat, com el poema de La vaga record de la vaga general del 1902 Hi inclogué una Oda número 2 a Barcelona , espècie de rèplica a la de Verdaguer, i un curiós calligrama, La essa Editor dels plecs efímers Poti-Poti 1906, intentà d’expandir, amb Xavier Nogués, cançons…
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, i s’hi formà literàriament Nebot de Joan Maragall, que l’encoratjà vers la poesia, d’un to narratiu, goethià i maragallià, amb empelts modernistes Relacionat de jove amb el grup d' El Rovell de l'Ou Publicà Elegies germàniques 1910, La merla i altres cants 1914, Tres poemes 1920, Odes i ciutats de visió 1930, Un tragipoema i Tizianella 1934 i Les elegies i els jardins 1938, premi Folguera 1937 Com a novellista assimilà influències germàniques en Dues conversions i una mort 1927, El camí errat 1927 i El sobrevingut 1932 té un deix naturalista…
Joan Pérez i Jorba
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…
,