Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Luis Ruiz Contreras
Literatura catalana
Escriptor.
Vinculat al món castellà, fundà la Revista Nueva i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98 Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica Dramaturgia castellana 1891, Palabras i plumas 1894, etc Cal destacar els llibres de records com Memorias de un desmemoriado 1916, 1928 i 1946, La tierra natal 1931 i Día tras día 1950
Àngel Ruiz i Pablo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Gran part de la seva obra literària fou escrita en castellà, com les novelles Oro y escorias 1893, Las metamorfosis de un erudito 1918, El final de una leyenda 1922, Episodios ribereños 1906, etc Fou, això no obstant, el millor representant de les lletres catalanes a Menorca al començament del segle XX Cal destacar Per fer gana 1895, Del cor de la terra i Classes passives 1910, i Poesies 1911 Amb motiu de la crisi econòmica de Menorca del 1911 emigrà a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Participà al Primer Congrés de la Llengua Catalana i fou mantenidor en els jocs florals de Barcelona…
Àngel Ruiz i Pablo
Literatura catalana
Poeta, narrador i novel·lista.
Vida i obra El 1911 s’installà a Barcelona Collaborà a “La Almudaina”, “Menorca Artística”, La Illustració Catalana , “Catalana” i La Vanguardia , entre d’altres Considerat un exponent de la Renaixença a Menorca, la seva producció literària s’emmarca dins el costumisme La seva poesia, sovint jocfloralesca, està influïda per Verdaguer, Joan Alcover i el romanticisme becquerià, i sol tractar temes amorosos, religiosos, patriòtics i populars Fou en part recollida a Poesies 1911, “Lectura Popular” s d, i a Antologia poètica d’Àngel Ruiz i Pablo 1956 Autor de la conferència Conversa…
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908,…
,
Joan Ruiz i Calonja
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, publicà el llibre de poemes Alma a la luna 1948 S’especialitzà en l’estudi de l’humanisme a Catalunya amb textos apareguts a Estudis Romànics i al Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona És autor d’una Història de la literatura catalana 1954, primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, prologada per Rubió i Balaguer, de Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV 1956 i de l’antologia Panorama del pensament català contemporani 1963, amb pròleg de Jaume Vicens i…
,
Faust Baratta i Ruiz
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Autodidacte, escriví primer en castellà, i més tard féu conèixer en català La presó sense reixes 1954, Camí d’esperança 1957 i A reveure, papà 1958 És fill de l’escultor Faust Baratta i Oliver i nét del també escultor Faust Baratta i Rossi
,
Josep Maria Ruiz i Manent
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor, entre…
Azorín
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Pseudònim de Josep Martínez i Ruiz, escriptor.
De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit sempre tingué — ho ha escrit — consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres El 1896 s’establí a Madrid, on esdevingué una de les primeres figures de l’anomenada Generació del 98, concepte que divulgà àmpliament S'obrí camí en el periodisme en diaris republicans — El País , El Progreso — i en revistes, com Arte Joven , Revista Nueva i Juventud Publicà molts articles i fullets, i s’acostà a l’anarquisme, però aviat fou un collaborador del torn polític de la…
Pascual Bergadà Rechaule
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que restaren manuscrits…
,
Història de la literatura catalana
Literatura catalana
Llibre de Joan Ruiz i Calonja publicat l’any 1954.
Després del breu Resumen de literatura catalana 1947 de Martí de Riquer, és la primera història àmplia i de conjunt de la literatura catalana publicada després de la guerra civil El llibre fou prologat per Jordi Rubió i Balaguer Ruiz i Calonja fa un esforç de síntesi dels anteriors estudis històrics i actualitza la bibliografia literària recent en un moment tan crític com fou la postguerra La part contemporània arriba fins a la guerra civil, amb un brevíssim apèndix on inclou unes primeres referències als nous autors donats a conèixer després del 1939