Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres 1979 a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà 1988 amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne étude d’un réseau ludique És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi Alcaraz,  Pas…

El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835 El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis Palerm, on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M Claret A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis Feu nombroses…

Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…

Es dedicà al comerç Publicà el seu primer poema castellà a El Imparcial i després nombroses faules morals per a la lectura escolar en llengua castellana, en periòdics com el Monitor de Primera Enseñanza  i en diversos volums Fábulas religiosas y morales , 1865 Nuevas fábulas , 1886, i en llengua catalana a La Renaixença , al Primer llibret de faules , 1888, al Llibret de faules , 1892, i, amb algunes d’inèdites, pòstumament, a Lectura Popular , 1915 Un poema polimètric, de tipus sentimental, “La pastoreta”, li fou inclòs a Los trobadors moderns 1859 Fou mantenidor dels Jocs Florals de…

Estudià filosofia al seminari conciliar de Tarragona i dret a les Universitats de Cervera i de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, ja gran, el 1867 Fou agent fiscal 1828-40 a l’audiència barcelonina després es dedicà exclusivament a l’ensenyament i a les lletres Fou professor d’història a la Universitat de Barcelona i a l’institut de segon ensenyament, del qual exercí el càrrec de director des del 1860 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1835, bibliotecari i primer conservador del museu, membre de l’Academia de la Historia, de Madrid, i president de la Societat Econòmica…

Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues colleccions de sermons Homilies breus del evangelis dominicals  1915 i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana , premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i H istòria documentada de la vila de Santpedor 1898, del Compendi popular de la història de Santpedor 1922 També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor, i fruit de la…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i…

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…

Estudià dret a Barcelona i Saragossa i després exercí com a agent fiscal 1828-40 Abandonà el càrrec per exercir de professor de geografia i història a la Universitat de Barcelona i a l’Institut de Segon Ensenyament, del qual fou director entre el 1860 i el 1868 S’inicià com a escriptor amb novelles històriques, d’assumpte català a partir de La heredera de Sangumí 1835, entre les quals destaca Lorenzo 1837, i es prodigà sobretot en el camp del periodisme i la historiografia Collaborà al Diario de Barcelonal 1838-41 i a El Telégrafo 1858-68 amb els pseudònims Abén-Abulema i Benjamín ,…

Autor eminentment costumista, conreà el sainet bilingüe o en català El barbero afeita al burro , 1859 Don Gregori del Pernil, o sia L’arribada d’un mort i la fugida d’un viu , 1868 Manetes a la padrina , 1868 Tan gran i va a la font , 1877, i publicà romanços i diàlegs Deixà inèdita la novella en castellà El marqués de Montefrío , datada el 1860