Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, treballà de vinyater Fortament arrelat a la terra, de la qual extreia els temes i la força poètica, s’expressà en un llenguatge directe de fort impacte popular Escriví poesia i contes, obra en gran part inèdita Publicà  Defensa i pèrdua d’Altariba 1973, D’une terre la manière 1974, Ribesaltes fa temps 1976, Bestiari i bestieses 1979 i Coloms entorn 1982 Collaborador assidu de L’Indépendant  de Perpinyà, la cantant Gisela Bellsolà li musicà vuit poemes al disc Salut amb poesia 1979

Estudià magisteri, però no exercí per problemes de salut Conreà la poesia religiosa i publicà els primers poemes a La Veu del Montserrat i posteriorment a diverses revistes d’orientació catòlica Entre el 1887 i el 1894 participà regularment als jocs florals de Manresa, Sabadell i Blanes i a certàmens d’entitats catòliques, en què guanyà diversos premis Publicà, entre altres obres, el recull Lo miracler de Barcelona 1899, en honor de sant Josep Oriol, i, pòstumament, a “Lectura Popular” 1917, la Corona poètica Maria 1911 i Poesia a “Lectura Popular” 1917

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del…

El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida , diversos treballs en prosa i obres…

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…

Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les…

Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten  La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa  1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del francès, entre…

Pertany a la nissaga literària i diplomàtica dels Soler Sans , com el seu germà Francesc Maó 1808-1846, que deixà inèdits vuit toms d’obres científiques i literàries en castellà i francès Estudià lleis a Mallorca i matemàtiques a Madrid i residí als Estats Units del 1839 al 1845, on fou cònsol i professor de llengua i literatura castellanes a la universitat de Nova York Retornat a Maó per problemes de salut, participà en un ampli programa de millores culturals, institucionals i socioeconòmiques des d’una perspectiva de progressisme burgès Després, es dedicà als seus treballs…

Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once  i  Xut,  on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta  Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…

Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus…