Resultats de la cerca

Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…