Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Núria Santamaria i Roig
Literatura catalana
Historiadora de la literatura i crítica teatral.
Doctora en filologia catalana i professora a la UAB Ha participat en diverses edicions crítiques, com ara Epistolari de Josep Carner 1998, Ronda de mort a Sinera Les veus del carrer D’una vella i encerclada terra 2000, de S Espriu, Fulls de dietari Una antologia 2004, de C Soldevila, La literatura catalana, en una perspectiva europea amb M Gustà, 2007, i J Brossa, El dia del profeta 2008 Cronista i crítica de teatre a “L’Avenç”, s’ha especialitzat en aquest gènere Si de nou voleu passar I Simposi Internacional Salvador Espriu 2005, El teatre de Josep M Benet i Jornet L’habitació…
Lluís Urpinell i Jovani
Literatura catalana
Poeta.
Ha estudiat filologia catalana i anglesa i ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona Fou cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze i president de l’Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana La seva obra poètica comprèn Exili forçós al Walhalla 1976, premi Joan Salvat-Papasseit 1975, Lerwick 1981 i March/Arthur 1985, Tractat d’Ofiologia 1995 i Naips nous 2007 La seva obra lírica és decididament experimental, irònica, vitalista i inconformista Fruit dels seus estudis sobre el poema anglès del…
,
Jordi Valls i Pozo

Jordi Valls i Pozo
Literatura catalana
Poeta.
Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren Natura morta 1998, premi Vila de Martorell, Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita conjuntament amb…
,
Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…
,
Alexis Eudald Solà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Nom pel qual fou conegut el lingüista, traductor i neohel·lenista Eudald Solà i Farrés.
Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…
,
Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives
© Fototeca.cat
Folklore
Gramàtica
Literatura catalana
Escriptor, folklorista i gramàtic.
Vida i obra Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El País Valencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el…
,
Stefano Maria Cingolani
Historiografia catalana
Literatura catalana
Filòleg i medievalista italià.
Llicenciat en filologia romànica el 1981 amb la tesi Per un’edizione critica del trovatore Bernart Martí per la Universitat de Roma La Sapienza, on es doctorà el 1987 amb la tesi Le Vite di Sant’Alessio Studio sulla letteratura religiosa in versi francesi fra XI e XII secolo , ha estat professor de la Universitat de Roma Tor Vergata 1989-2000 i professor visitant a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra en 1994-99 i el 2000 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor d’estudis sobre èpica, novella i hagiografia francesa, sobre lírica trobadoresca i italiana…
,
Borja

Armes dels Borja
Genealogia
Història
Literatura catalana
Família probablement oriünda de Borja (Aragó), establerta a Xàtiva, que adquirí una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI.
Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes El…
,
Josep Pin i Soler
Josep Pin i Soler
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta i orfe de pare des de petit, seguí estudis al seminari de Tarragona a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Aquí, s’involucrà en la revolta estudiantil de la Nit de sant Daniel abril del 1865, i s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a…
,
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…