Resultats de la cerca

Influït per la cultura anglosaxona i interessat per les tècniques experimentals Artista plàstic que treballa amb el suport fotogràfic i amb la fragmentació i manipulació d’imatges pròpies o trobades Malgrat que alguns títols dels seus llibres són en anglès, el text és en català Blind Machine 1972, Ash 1974, Anamorfosis 1974, El poema de Candy Darling 1975, Scarlett 1976, Alone 1978, Tenebrae 1983, A Noise in the Night 1983-87, Vae victis 1992, Falling down 1998, etc

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda…

Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…

Bibliotecari de Premià de Mar, destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua Articulista d’ El Punt , El 9 Nou i La Font del Cargol , el 1992 fou també guionista radiofònic dels programes Pànic i Inèdit de Catalunya Ràdio Publicà Groc de llum 1975, Recull sense gramàtica 1977, Filmonogràfic 1980, els reculls de narracions Avui fa un any que nevava intensament 1986 i Parelles de tres 2003, la novella Anna K 2000, qualificada de “melodrama d’extrems”, que cridà l’atenció…

Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza  i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana  1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció…

Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí  sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia valenciana,…

Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals…

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…

Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la collecció “Analecta Selvatana” Els seus llibres, d’erudició estricta o de divulgació, passen de cinquanta títols, ultra els extensos treballs erudits en revistes Se'n destaquen Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona 1949, Margarida de Prades 1960, El llibre de Valldossera 1968, Santes Creus de l’exclaustració ençà 1972, El senyoriu de Santes Creus 1973, Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació 1977,…